02 d’octubre 2008

sol!!








Vull veure el sol!

Aquell que s'amaga darrera els teus ulls.

Aquell que m'ofereix el teu somriure.

Aquell que sempre esta esperant a que jo arribi.

Aquell que tan somio a la nit i em desperta al matí.

Aquell que em confirma l'existencia

i fa que les tristeses es fonguin.

Aquell que tantes i tantes vegades

ha il.luminat les meves ombres,

i que mai ha deixat d'estimar-me.

Si! aquell...Vull aquell sol!!



"Sol"

El meu llibre rosa





Margarida Minguella Miret

22 de setembre 2008

La tempesta de Hannibal



Hannibal em sembla un autèntic geni en el món dels blogs, aquest es el seu quart blog que segueixo i cada vegada es supera a si mateix amb els seus poemes, i volia compartir aquest poema amb vosaltres.



15 de setembre 2008

"LA FELICITAT!!"


Creure en la vida,
es tan senzill
com dur
a la butxaca,
un trosset d'alegria
i un farcellet
ple de somriures.


Margarida Minguella Miret


11 de setembre 2008

LES NITS D'UN POETA




T'alces del llit
amb l'irrefrenable impuls
d'escriure amb desídia
i sense control.
Es aleshores
quan un esquinça un tros de paper,
abocant el primer instint
que et ve a la memòria.
Les paraules flueixen
com cucs de seda
enteranyinant un text
que, a primer cop d'ull,
mai te sentit.


Margarida Minguella Miret

10 de setembre 2008

Maletes


Per fugir ...
només et calen
dues coses.
Una maleta plena d'empenta ,
i un sac buit
per guardar
el que has d'apendre...





Margarida Minguella Miret

09 de setembre 2008

"Coixins"

Soc tou i acollidor

com una mala cosa!!

Peró agradable

al tacte dels teus sentiments......



Margarida Minguella Miret

08 de setembre 2008

El primer bes


Recorda l'últim bes
com el més proper...
El segon qui sap on es...
El primer el guarda
en un cova,
perquè la rosada
dels seus ulls,
no l'ennuegui amb la nostàlgia...




Margarida Minguella Miret

05 de setembre 2008

"Les Margarides"

Les flors delicades
son apreciades
pel seu perfum
mes intim......



Marga




03 de setembre 2008

Bona nit!!


Bona nit a tots!!


M'han convidat a participar en aquest blog, per fer-hi arrivar pensaments i cosetes que hem passen pel cap, espero posar-vos cosetes que us agradin a tots..... salut

Marga

05 de juny 2008

Tatataxaaaaaaaannnn



MOLTES, MOLTES I MOLTES FELICITATS, MÒNICA!!!


Sembla que va ser ahir quan et felicitàvem per primera vegada en aquella roda de premsa... jajajaja, i ja està aquí de nou, llàstima que aquests any no tenim cap event per posar-te en evidència.


DELS TEUS AMICS: FLOR, RAÜL, CELÍLIA I MAR


(Iiiiiiiiiiiiiii, el més important....quan ens convides a quelcom?)

Molts Petons de tots plegats!



22 de maig 2008

STOP A LES BOMBES DE RAÏM




Col·labora aquí



28 d’abril 2008

Això seria un punt i ... a part.

Punt i coma, punt i seguit, dos punts, punts suspensius... no... ho tinc a la punta de la llengua comença per P o per G, ara... no sé, potser no ho tinc a la punta de la llengua.



Font: blog del sexo

23 d’abril 2008

Una rosa per a vosaltres




UNA ROSA

Amb el teu aroma
em vas conquistar,
amb els teus colors
en vas seduir els ulls,
amb les teves espines
en vas punxar el cor,
amb el teu pur amor
en fas molt feliç.



I un regalet aquí



08 d’abril 2008

Colom era català

Notícia de Vilaweb


Un autor nord-americà també diu que Colom era català


Estudiants de tot el món aprenen que Cristòfor Colom, considerat el descobridor d'Amèrica, era genovès, i que en nom dels reis catòlics va embarcar-se en el projecte que el va portar al nou continent. Però tot un corrent d'investigadors s'oposa a aquesta teoria, i diu que aquest no era l'origen de l'aventurer. L'arenyenc Jordi Bilbeny fa temps que sosté que Colom era català, i que la història ha manipulat aquesta condició per raons polítiques. Ara un autor nord-americà, un país que venera aquest personatge històric, és a punt de publicar un llibre en què coincideix amb les teories de Bilbeny.

Charles J. Merrill és professor d'espanyol al seminari Mount St. Mary's, als Estats Units. És expert en literatura catalana medieval i ha col·laborat amb el canal Discovery Channel. Aviat publicarà 'Solving the enigma of Colombus' origins', en què sosté que Colom era català, nascut en una família 'hostil a la dinastia que governava el seu país'. Graduat a la Duke University, l'investigador va passar un any a Cervera estudiant els orígens de l'almirall.

Merrill diu que, 'si bé algunes teories revisionistes sobre els orígens de Colom han estat marcades per motius nacionalistes i consideracions que no tenen res a veure amb la història', la teoria que aquest personatge fos català és la més consistent. Segons ell, aquesta troballa pot tenir importants implicacions per a altres teories històriques i demostrar que el paper d'Itàlia en la Renaixença no fou tan decisiu com s'ha considerat fins ara.



És difícil dir que no quan...

S'ha fet de tot, i inclús el locutor ha d'aclarar i intentar convènce'l perque digui que no.




06 d’abril 2008

Ha nascut una nova blogera

El dissabte em va preguntar, mama jo puc tenir una plana web?, Li vaig dir que si, i aquí va començar tot, no pensava que sigués immediatament, o sigui que va fer 8 entrades el mateix dia, li vaig explicar el tema dels comentaris i jajajaja, ja te el síndrome del blogger, ella creia que al "moment" tindria milers de comentaris ja que estava escrivint per A TOT EL MÓN, com que no en tenia cap... em deia: que jo no li havia escrit cap comentari, quina pressió!!! a més a més vol aprendre el llenguatge html, a la cinquena lliçó.

Per sort, avui hi han hagut amiguets a casa i se n'ha oblidat, però tornarà a l'atac, vol canviar el fons, etc, etc, volia aprendre en una tarda tooooooot. No se com anirà... el tema, de moment explicarà als seus amics que te un bloc i li fa una il·lusió terrible.

S.O.S!!!! Aquí teniu l'enllaç, li podeu fer milers de comentaris? jajajaja, és que jo sola no puc.

02 d’abril 2008

Els secrets de la Cindy




El pescador salvador,
ja no pesca,
la seva vida ha canviat,
unes tones d'amor
el segueixen per la mar,
per allà on passa
amb la seva xarxa
els peixos tenen pressa,
dons unes grans
parpelles flirtejant
naveguen al compàs 
del rastre que la barca
dibuixa a l'oceà.

Mar


Com que hi ha ganes d'explicar secrets, oi?, des d'aquí animo per a explicar-ne més, aquest no és meu és de la Cindy, ella no és que no parli massa... és que no parla res de res, jajajaja, però soc del parer que de vegades no és necessari, (això va en la meva defensa, jajajaja)... dons calladeta perceps moltes més coses observant, intuint i sentint ...com fa ella.



Avui he rebut un pps amb una historia  molt amorosa, i me'n recordat de la Taurona Ramona, el conte de la Cecília, hi ha per a fer un altre conte basat en una historia real, tornem al lleó que se li havia clavat una punxa  a la pota i el seu agraïment quan el van lliurar del seu dolor, segurament també aquell era veritat; o al conte del peixet d'or.







Nota: No se m'havia acudit mai lligar amb un tauró, no se si em donaria ...quelcom necessari per mantenir una relació mig estable i no comestible, seria  més aviat un amor d'estiu i amb els conceptes molt clars abans de començar... per part meva sense sopa d'aleta de tauró, i per part seva sense dret a fer el boca a boca en el cas de ofegament.


Aprenent de l'amor dels animals.


 

26 de març 2008

Al 2007 una Collita Inmillorable d'AMICS

Feu clic dintre de la imatge per veure-la be!!


MOLTES, MOLTES, MOLTES i MOLTES
GRÀCIES

Ja fa un any que estic celebrant els 40, tantes... que ni m'he adonat i
avui celebro els 40 i 366 dies (un de més per el 29 de febrer).

El 2007 el recordaré com un dels millors anys,
doncs he fet un grapat de fantàstics amics

que no pensava que afegiria de tan bon grat,
ha sigut de veritat que... SORPRENEN!!!!

per que pensava que els amics solament es conservaven
ja no recordava que es podien fer de nous,
heu obert portes tancades amb una gran facilitat
suposo que havia deixat la porta tancada amb la clau a fora (jajajaja)
per qui volgués entrar

He fet una gran i magnifica collita d'amics,
aquells éssers meravellosos que no saps que existeixen

i en un moment donat i sense adonar-te
estan ocupan

MOLT D'ESPAI AL MEU COR!!!!


MOLTS PETONS!!!!


Mar

Nota: Per cert, el meu Marcel, el petitó de la família, m'ha preguntat a qui convidaré a la festa i si hauran "xuxes", jajajaja, la casa encara està adornada amb globus i "guirnaldes" les deixem el mes de març sencer de tants aniversaris que hi han aquest mes en aquesta casa i soc la última que els fa. Per suposat... que ell pensa que avui estarà la casa plena de nens com en el seu, jajajaja, inclús m'ha dit si pot convidar als seus amics. Be, si no veniu avui, perque no tinc res preparat... tinc una excusa per a fer-lo un altra dia, QUÈ tal un sopar aquest DIVENDRES? Fora de casa, jajajaja.

14 de març 2008

La dona ideal (o robot ideal)




09 de març 2008

Pensar Positivament





07 de març 2008

Por a l'escola




Diàriament milers de nenes de tot el món són agredides de camí a l'escola o quan estan en ella. Algunes sofrixen amenaces d'agressió sexual d'altres estudiants, hi ha professors que oferixen notes més altes en canvi de favors sexuals, i fins i tot són violades en l'escola.

En Estats Units, el 83 per cent de les estudiantes de 12 a 16 anys han sofert assetjament sexual. En Sud-àfrica, una tercera part de les violacions de nenes ha estat comesa per professors. En Tanzània, 14.000 nenes van ser expulsades en els últims anys per quedar-se embarassades. En Jamaica, Togo, Nicaragua, Haití o Mèxic, l'assetjament sexual està generalitzat en l'escola.

El resultat és que innombrables nenes no arriben a anar a escola o abandonen els seus estudis.

Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, Amnistia Internacional fa una crida mundial per a posar fi a la violència contra les nenes en les escoles. Actua!

De tot cor, gràcies per no permetre'l
,
Esteban Beltrán
Director – Amnistia Internacional Secció Espanyola

PS: L'educació és la millor manera d'aconseguir un futur en el qual els drets humans siguin respectats en tot el món. Amb el teu compromís podrem aconseguir-lo, associa't a Amnistia Internacional, com tu més de 2,2 milions en tot el món s'han compromès.

06 de març 2008

Fotodenunciar


Des d'aquest moment Greenpeace posa en funcionament el projecte Fotodenuncia, un espai en internet des del qual pots publicar una foto que il·lustri la degradació del medi ambient.

Amb una càmera o un mòbil qualsevol pot fotografiar i publicar situacions en el nostre país com la contaminació de mars i rius, construccions en espais protegits, incendis provocats, abocaments, ... etc perquè tot el món les conegui. En aquesta ocasió et demanem la teva col·laboració i ajuda per a tres coses:

1. Utilitza aquesta eina per a fotodenunciar i així podrem fer entre tots un mapa de les agressions mediambientals.

2. Reenvía aquest missatge a les teves amistats, ja que quan més conegut i visitat sigui aquest espai més efecte tindran les situacions denunciades.

3. Promociona l'espai Fotodenuncia en altres web, blog, xat ... etc, agafant la imatge i l'enllaç des de la nostra pàgina d'accés: http://www.greenpeace.és

Entre tots i totes podem aconseguir-lo.

Entra en http://fotodenuncia.greenpeace.és

Gràcies per la vostra col·laboració i esperem que us sigui de molta utilitat.
Julián Carranza
Departament de Participació


01 de març 2008

Proposta: El 8 de març 2008, fem el primer aniversari del bloc


Ufff, quin dia!!! quantes coses per a celebrar, dia de la dona treballadora i dia de l'inici d'aquest bloc ...un any, seria casualitat... però quina bona data per a l'aniversari del bloc.

És de molt d'agrair la vostra col·laboració, no fa falta que em repeteixi... a totes i tots els que heu anat participant i ajudant en directe, i indirectament, no anomeno que us tinc els noms molts gastats.

Be... què és el que proposo per a aquest mes? per no concentrar tot aquest al dia 8 podríem fer del març el mes de la DONA:

Podria ser la guerra contra els homes, jajaja, "la guerra" de la manera que nosaltres podem entendre-la, és clar, però be, ho deixo a la vostra elecció. I si algú se li acudeix quelcom en contra de la dona o te algun argument a favor de l'home, també serà ben rebut, jajajaja, encara que s'atengui a les conseQüencies.

Acudits feministes que us hagin agradat com "Per un tros de botifarra, has de quedar-te amb el porc sense",

O... anècdotes simpàtiques sobre el tema...

O... dones que han passat a la història amb noms d'home per poder destacar?.

O... dones que han destacat en qualsevol matèria.

O... saps quantes dones tenen càrrecs dintre de la política mundial?, aniria millor el mon si estiguéssim al poder les dones?

O fer-nos preguntes com: va ser realment Cervantes qui va escriure el Quixot? si era manc, no seria la seva dona qui el va escriure mentre ell estava de batalla i batalla? o era una dona qui va escriure Tirant lo Blanch? o eren dones les escriptores de tots els llibres que diuen que son anònims? desprès de cremar-les per bruixeria vam esborrar el nom i vam posar anònim, per no dir que era una dona l'autora?

O el home està en perill d'extinció (aquest no s'hi val copiar ...... que ja ho vaig fer jo)

O us sembla "bonic" que les dones americanes quan es casen adoptin el cognom del marit? Serà millor no casar-se, doncs?

O allò dels cognoms adoptats propietat "de..." com Maria es deia abans de casar-se Maria Ferrer Rovira desprès de sobte el segon cognom li desapareix li posen un "de" marcada com les vaques.

O quants nenes/nens han passat a tenir el cognom matern des de que la llei està a provada? que es pot posar qualsevol dels cognoms el primer.

O............

Si voleu quelcom, per enfurismar-vos, jajajaja, per AJUDAR A donar-vos arguments i prendre postures... podeu llegir aquest article d'un noi de El Salvador que no es considera masclista (es cert aquí no tindria aquest nom), te uns quants mes que fan mal als ulls, però pobre es veu que no lliga i per això la seva ira.



PER FER UNA MICA DE BOCA, US DEIXO AMB AQUESTS VÍDEOS...







22 de febrer 2008

Una endevinalla pel cap de setmana

Hola!

Avui em relaxo, només us proposaré una endevinalla que li han fet a la meva filla petita al cole.
Jo l'he trobat genial!
Té premi: qui l'encerti està convidat a un café o copeta de cava/vi (del bo, es clar), el que s'estimi més.

"Soc animal
i amb els peus al cap
sempre vaig
Qui soc?"

Vinga, doncs, a pensar!

19 de febrer 2008

ELS PETITS CANVIS SÓN IMPORTANTS -2-

Per Mònica:

Abans de res, saludar-vos a tots, de nou. Fa temps que no feia cap aportació, i avui tinc dos motius per tornar a aparèixer.

Us explico:

Gairebé fa un any de la meva estrena. El 21 de març de 2007 vaig publicar el meu primer article. Motiu 1.

Motiu 2. El títol d’aquest primer escrit va ser : Els petits canvis són importants, jjajajajajajajaja....... per això he titulat igual aquest article.

Per fer una mica de memòria, ara fa onze mesos, proposava estalviar el consum de bosses de plàstic anant a comprar amb el cistell.......... iiiii ostres !!!!!!!!, ahir i avui, tots els mitjans de comunicació ens fan la mateixa proposta. Ho heu sentit ???????

Ens han tornar a recordar que, els catalans consumim, en cada compra, una mitjana de sis bosses i només a Catalunya, es consumeixen més d’11 milions de bosses per setmana i sols s’usen un cop.

Si es deixés d’utilitzar, només una bossa a l’any per persona, es deixarien d’emetre més de 100 tones de CO2. Per plantes de reciclatge passen més de 2.000 tones de bosses l’any, generant grans quantitats de diòxid de carboni. A part de això, també cal pensar en l’estalvi de petroli que representaria.


Un altre aspecte a tenir en compte, és que el plàstics, com a residu, és un material que no és degradables, és impermeable. Això fa que s’estigui indefinidament en el nostre entorn quan es llença. Es pot trencar per acció de la llum (“fotodegradació”) però no desapareix. Cada tipus de plàstic (n’hi ha molts) té un comportament diferent, però sempre són molt perdurables. Això ha comportat, entre altres greus problemes, que el mar pateixi, perquè diàriament i arreu del mon, s’hi aboquen tones i tones d’escombraries urbanes i industrials, que provoquen la mort de molts animals marins.

A títol d’exemple, us puc explicar que, buscant informació sobre el tema, he sabut que moltes tortugues moren lentament per obstrucció de l’estomac, ja que el seu menjar preferit son les meduses, fàcilment confundibles amb una bossa de plàstic. D’exemples n’he trobat molts més, i tots són molt macabres.


Una alternativa a la bossa de plàstic com a eina de transport, sembla que sigui la bossa de paper, doncs no. Malgrat el que sembla, produir i transportar bosses de paper és més contaminant en termes d’ús d’arbres, energia utilitzada per a transformar la cel·lulosa i la pasta de paper, i el consum per persona i any, és semblant al de les bosses de plàstic.


Tot i això, he trobat que a Espanya, el Ministeri de Medi Ambient va decidir substituir el 70% de les bosses de plàstic per les de paper, abans de 2015, i en canvi, sembla que les alternatives més optimes són les bosses 100% biodegradables fabricades amb elements orgànics com la fècula del midó de la creïlla, que es descomposa de forma natural i és apte per als contenidors d’escombriaires orgànics; o les bosses de cotó.


La Generalitat fa temps que estudia la formula per reduir el consum de les bosses de plàstic. L’objectiu és reduir el 30% el 2009 i el 50% el 2012.


El passat 4 de febrer es va publicar : - La Generalitat gravarà les bosses de plàstic de l'àmbit comercial si no arriba a un acord amb els distribuïdors a les reunions que mantindrà a final d'aquesta setmana amb el sector, segons ha informat a Europa Press la gerent de la Agència Catalana de Residus, Genoveva Català.


Ja tornem a estar en el punt de sempre, on tot ha de passar per la butxaca. Sembla que tot ho entenem millor quan ens toquen la butxaca, i això no és cert. No entenem res. Amb aquesta mesura, podem arribar a canviar els nostres hàbits, però no per consciencia, sinó per estalviar-nos uns calers. Però res del que no es fa convençut, perdura en el temps. Ens cal entendre el problema per reaccionar de veritat


Una altra proposta és la que avui mateix s’ha publicat en tots els mitjans de comunicació. El Departament de Medi Ambient i l'empresa de supermercats Bonpreu han firmat un conveni pioner a Catalunya per reduir el consum de bosses de plàstic. L'objectiu del pacte és, en el període d'un any, disminuir en un 20% l'ús d'aquest tipus de bosses. Per aconseguir-ho, es compensarà el client amb 2 cèntims d'euro per cada bossa que no agafi, partint de la base, que se sol fer servir una bossa per cada deu euros de compra. També es potenciaran alternatives com el cabàs i el carretó de rodes, i d'altres de més modernes com les bosses compostables, que costaran 5 cèntims d'euro, la caixa de cartró i la bossa de plàstic rígid. El principal canvi és que no es facilitaran indiscriminadament, com fins ara.


Amb tot això, us faig la mateixa proposta que us vaig fer uns mesos enrere: anem a comprar amb el cistell ??????.




El Capità Enciam tenia una frase molt adequada:
ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS

16 de febrer 2008

Barcelona



La foto que més m'ha impressionat ha sigut la de la Diagonal.



15 de febrer 2008

Per què no et calles???

No heu tingut mai la sensació de sentir un xivarri insuportable al cap? Una veu sense volum que una i una altre vegada us parla, us parla, us parla? No, no m’he tornat esquizofrènica, no estic posseïda per una altre personalitat. Us ho prometo. Conservo intacta –o quasi- la cordura.
Però l’altre dia no vaig poder més. Li vaig dir a la meva ment que callés. Hem vaig anar a fer esport a lo bèstia per despistar-la. Crec que no em va faltar gaire perquè em treguessin de la piscina mig ofegada de tant esforçar-me per sobre de les meves possibilitats. Va funcionar, però. Al arribar a casa vaig caure esgotada al llit... i per fi vaig aconseguir dormir la ment!

És una insolent, quan li dona per xerrar em costa tant callar-la! Portava dies, molts dies que volia estar tranquil·la una estona, però no hi havia manera. Em recorda tot el que queda pendent de fer, un oblit, una trucada que ha de ser a l’hora acordada, una entrevista mal resolta, un amor no oblidat... i em tortura sense parar. S'embala incontrolable, concatenant aconteixements que només succeeixen al meu cap: “trucaràs i et diran que has d’anar demà mateix, i a veure com m’organitzo amb els nens, quina complicació, trobaràs caravana a l’autopista i a sobre, paga peatge... i arribaràs tard a recollir-los al cole i desprès, es clar, no arribaran a música ni a futbol i et diran ‘mamiiii, que no te’n recordes dels horaris?’ i com que hauràs estat mig dia per Barcelona, a casa tot estarà per fer, tot anirà tard i hauràs de córrer el doble que cada dia bla bla bla...
Calla! Ja m’organitzaré segons vagin succeint els aconteixements! no t’avancis al que hagi d'aconteixer!
Jo només volia descansar, deixar d’escoltar aquesta Pepita Grillo insuportable. Al arribar a casa, vaig posar música a molt volum, per veure si així deixava d’escoltar-la, vaig tancar els ulls per despistar-la. Però va ser inútil. Afortunadament, se’m va ocórrer d’anar a matxacar-me al gimnàs, solució salvadora per unes hores, per una nit.

Crec que només ho fa per empipar-me. Quan em convé concentrar-me, no m’ajuda gens, es dispersa, la molt malvada. I desprès, quan intento descansar, s'embala i ressonen totes les seves veus. Per què no calles??? ...segueix la seva verborrea. ¿Per què no em deixes en pau?
Estimada ment, a partir d'ara vull que t'esfumis si t'ho demano. T’aguanto cada dia de la meva vida, de vegades has estat encertada i m’has ajudat molt, però també ets on es cuinen els meus patiments. Se suposa que estàs al meu servei i no jo al teu. Estic tipa dels teus capritxos i les teves obsessions reiteratives. Haig d’aprendre a conviure amb tu en harmonia. No tornis a perseguir-me amb els teus dubtes angoixants. Desendolla't una estona, fes-me aquest favor. I deixa parlar més el cor, que el tens marginat!

14 de febrer 2008

Em venia de gust un petó ... així que us deixo amb un poema

Mester d'amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

Joan Salvat-Papasseit






13 de febrer 2008

Eterna joventut

Ja fa uns quants dies, la Rosa Cullell va escriure aquesta columna d’opinió, amb la que em va fer passar una bona estona, a més d’assentir a cadascuna de les seves encertades paraules.
Sense cap dubte, la nostre societat ret culte a tot el que té a veure amb la joventut, com si fos el non plus ultra de les aspiracions dels éssers humans: l’eterna joventut.
Ens hem tornat terriblement eufèmics a l’hora de parlar dels anys, com si fos una pesada càrrega que arrossegar. I sembla que ha de ser un afalagament quan algú, al conèixer l’edat de l’interlocutor li deixa anar la tant ben vista frase :”doncs noi/a, no ho sembla, que tinguis 41. Jo no et posaria més de 39” ...... juuuuaaaaa juajua! I a sobre, resulta que te’n vas amb cara de póker, creient que t’acaben d’afalagar perquè la teva aparença és.... dos anys més jove???
Avís als lectors que em coneixeu: no se us acudeixi treure'm ni un sol any. Tinc 41 i m'ha costat força arribar fins aquí i aprendre a conviure amb mi mateixa com perquè ara em vingueu amb rebaixes.
Be, siguem seriosos. Aquest culte a tot el que és jove deixa de costat trets tant importants per a la nostra societat com ara l’experiència, la serenor, la moderació, l’abraçada càlida de l’avi al net que cau, els pastissos de l’àvia...tots aquests son trets que, encara que no impossible, resulta ben difícil de combinar amb el fet de ser jove.
Experiència, moderació, serenor, la visió en perspectiva pels anys viscuts,...
Potser si ens deixéssim de pensar que no hi ha res com ser jove i escoltéssim més la veu de l’experiència el mon seria més relaxat i la vida més fàcil de conduir.

Eterna joventut
ROSA CULLELL
Pili, una psiquiatra disfressada d'amable perruquera, em pentina estil Els àngels de Charlie, mentre em poso al dia sobre les cases reials. Apareixen contentíssims Felip, Letizia i les nenes: "El jove príncep celebra el seu 40 aniversari". Alguna cosa grinyola en la informació, però continuo comentant pentinats i llegint peus de fotos. Següent titular: "Albert de Mònaco i la seva nòvia, una jove parella a punt de contraure matrimoni". Reacciono. Perdonin Ses Alteses, però als 40 anys les persones entren a la maduresa. I això del monegasc no cola. Detesto dir-ho, perquè vam néixer el mateix dia, però Albert no és jove. Aquest març, el fill de Grace Kelly serà un nòvio de 50 anys.Vaja, que em vénen ganes d'enfilar-me a la cadira i, melena al vent, recitar un poema: "Malgrat que els meus ulls ja no puguin veure aquella llum esclatant que m'enlluerna / Malgrat que ja res no pugui retornar a l'herba l'hora d'esplendor, ni la glòria a la flor, no ens afligirem / Perquè la bellesa sempre perdura en el record". William Wordsworth va escriure la seva Oda a la immortalitat a principis del XIX, quan els homes naixien, arribaven a la plenitud, maduraven, envellien i es morien. Sense prolongar cap esclat.Jo recordo el dia, el lloc exacte, de la meva esplendor en l'herba, però crec que estem exagerant amb l'eterna joventut. ¡Fins i tot hem esborrat les paraules que ens recorden que el temps és efímer! Ja ningú és vell ni gran. I si ens descuidem, prohibiran les potes de gall. Serem enterrats farcits de colagen, incapaços de tancar els ulls de tants estiraments com ens haurem fet i sense una arruga en les nostres cares de nadons apergaminats. Fa por.

07 de febrer 2008

http://www.elpoderdetuvoz.org

Sabies que hi ha un espot que fa vuit mesos que ens ho està amagant el govern..., podem veure de tota mena d'anuncis plens de fal·làcies: de cotxes fantàstics que es transformen en màquines gegants i que es paguen sols, d'altres que passegen sobre l'aigua, cremes miraculoses que fan que les arrugues desapareixen, joguines sexistes i que juguen soles, detergents que deixen la roba més blanca que el blanc i sempre més que abans o que solament esta dirigit a les dones, begudes que et fan volar, o que son la "xispa" de la teva vida, però quan es alguna cosa que toca cares molt importants a la política mundial, no això no, la cosa canvia i la censura torna.


Aquí podreu veure explicacions varies


Aquest vídeo és el que no es pot mirar, i m'heu de prometre no fer-ho per que amenacen als mitjans de comunicació que ho emiteixen amb una multa, com que jo no tinc clar que això sigui un canal de comunicació i ja posats tampoc en dec saber diferenciar les veritat de les mentides, estic feta un embolic ja que de vegades veig que un cotxe és un avió (però no corris), no se si això és un vídeo o un elefant volant, davant el dubte ho publico.





04 de febrer 2008

¿Betseller o Bitseller?




Seguint amb el tema de la Cecília, "Un Amor Verdader" una novel·la escrita per un software, sí un programa anomenat PC Writer 2008 creat per Prokopovich.


Es necessari que el programa tingui una descripció detallada de tots i cadascú dels personatges, i ha d'incloure l'aspecte físic i els seus perfil psicològic.


La veritat que m'ha deixat molt sorpresa aquesta notícia. I ja m'imagino d'aquí no massa temps, llibres a mida, escollir els possibles perfils psicològics, l'aspecte físic, els possibles temes,la narrativa i que em faci quelcom de tot això, totes les eines dels autors famosos,i dir-li al programa -Vinga, sorprèn-me avui!.

Aquesta primera novel·la consta de 320 planes escrites en 3 dies, va del següent: De sobte tots els personatges apareixen en una illa deserta i tots pateixen d'amnèsia. Ningú sap qui és la seva parella i quin tipus de relació va tenir abans d'arribar allà. Allà neix una oportunitat nova, d'establir una nova relació, un amor verdader,segons comentaven un un bloc fins i tot plores, una de les protagonistes es Anna Karenina. El director confessa que va haver una primera versió, però desprès de donar uns retocs al programa va sortir la definitiva. Li van carregar al software vocavulari, llenguatge i eines narraives de 13 escriptors dels segles XX i XXI, a més de les de León Tolstoi i Haruki Murakami.

Desprès m'imagino que el programa li digui mira a mí m'agraden aquests temes, ..., cerca informació com les alertes de google, i escriu l'article o articles amb tota la informació que recaptis,sempre sota el teu parer, i així s'acabaria tot això de cercar i cercar per escriure una notícia. Vinga que tu saps! pc writer 2008, meu, i fins i tot el meu perfil i saps el perfil d'audiència que te aquesta plana, escriu i m'ho repasso.




30 de gener 2008

Amor per tota la vida? - capítol 3

Confesso que escric amb els daus carregats, no soc objectiva. Parlo des de la meva vivència.
Amor: una cara i una creu, com tot en aquest món. Això és el que es reflexa en els dos textos publicats anteriorment sota aquest títol.
L’amor per tota la vida és la quimera amb la que tots i totes somiem unes quantes vegades… al mes?...a la setmana?... al dia?
Fins i tot els més pràctics es qüestionen si existirà tal amor, tot i que el seu practicisme faci que rebutgin la idea tan aviat com arriba a la seva ment.
Els que estem als quaranta, vàrem créixer amb l’idea d’estudiar, formar-nos, treballar, trobar l’home/dona ideal i formar una família. Pocs van ser els que van descartar aquesta estructura preconcebuda.
I aquell/a noiet/noieta que ens tenia robat el cor, amb el que varem buscar el piset, amb el que ens varem cassar i formar una família… és avui una persona de carn i ossos, amb virtuts i defectes. I com ens pesen els defectes!... quan abans ens semblaven perfectes.
El resultat és frustant: el nostre país encapçala la llista de separacions de tooota Europa. Què ens passa?
Molts creuen que fora de les parets protectores de casa hi ha aquesta persona, que ens farà una vida més dolça, amb la que compartirem moments meravellosos, que tornarem a ser la princesa/el príncep dels somnis de quelcú. I perdem de vista la realitat, la vàlua real d'aquell/a que tenim al costat. Parlo, evidentment, d'aquelles separacions que es produeixen pel desgast dels anys, no de les que es produeixen per motius de força major.
Moltes vegades ha passat també que l'enlluernament inicial dels 20 anys només ha estat un miratge. Una il·lusió creada al nostre cervell i al nostre cor que, ja d'entrada - si haguéssim estat capaços de ser objectius- no s'ajustava en res al nostre caràcter, a la nostra idea de família, al nostre projecte de futur. Que dit sigui de pas, amb 20 anys difícilment tenim idea de què carai és això. Vaja, com demanar-li a un adolescent que trii els estudis que li han de fer guanyar les garrofes de gran.

L'amor per tota la vida només existeix per aquells que estan tocats amb la vareta màgica, quatre comptats i prou. Aquells que saben mantindre la flama, la comunicació, la complicitat, la capacitat de sorprendre's mútuament, el desig sexual, l'estimació de la coneixença, continuar compartint un projecte comú, compartir les alegries i els problemes, ser capaç de encarar colze amb colze el dia a dia… Tot això amb sinceritat, no perquè ho marqui la societat, no perquè la mandra ens faci quedar-nos quiets, no sigui que perdem el nostre estatus social… Difícil d'aconseguir, tot plegat, oi?

Per la gran majoria d’aquells que escollim separar-nos, el destí ens reserva noves relacions, noves formes d’estimar. Però l'amor difícilment traspassa barreres quan les evolucions dels individus son diferents… per molt que ens agradés creure-ho possible. Podem parlar d'estimació, de carinyo, de confiança. Tot i que en moltes ocasions son totes aquestes característiques juntes, molt més importants que l'amor de les pel·lícules, de les cançons i que ha inspirat als poetes.

Em reconec, encara que molt amagat sota la meva closca dura, una romàntica sense remei que creu en l’amor... o - si haig de ser coherent amb el que m’està demostrant la vida – que creu en els amors, cadascú amb les seves característiques i en el moment que arriba, fins que torna a marxar. I és que, com diu Sting a la cançó, “if you love somebody... let then free” (“si estimes algú... llavors deixa’l lliure”).
.............................................

Fora d’edició:
Ironies de la vida. Aquest cap de setmana passat vaig xerrar amb un valent que m,explicava com, davant el rebrot d’una greu malaltia que el consumeix, la seva parella dels darrers sis anys li va dir “carinyo... no em sento capaç de tornar a passar pel mateix procés, per tant marxo i et deixo”

No hi ha un amor que resisteixi??? Quan s’estima... no S’ESTIMA?

29 de gener 2008

Un mossèn castigat a la galieo-galilei


Avui he escoltat a la radio al dial 99.4 de Barcelona, no se el nom de l'emissora, però una notícia molt curiosa que m'ha fet molta gràcia i la volia compartir amb vosaltres.
Resulta que un mossèn aparca el cotxe a una zona de minusvàlids, "el pillen!", no Déu, ni la Mare de Déu, sinó la policia urbana, li posen una multa de cent euros.
El mossèn es queixa, i es declara insolvent, no te per pagar la multa.

El jutge en qüestió li posa la multa següent... llegir uns salms cada dia i durant 90 dies. Fins aquí te el seu toc d'humor la cosa, i penses que l'està castigant a la com quan confesses els teus pecats, tens que resar vint Pares Nostres i cinc Ave Maries, i rius pensant... li ha posat una multa en base als minuts que ha estat aparcat, un Pare Nostre o un Ave Maria per minut consumit en l'aparcament.

Però...no... llavors, en que es basa el jutge per posar-li aquesta multa? i quins salms son aquests?, ... dons li aplica els mateixos salms que li van posar l'església al seu dia i com a càstic a en Galileo Galilei durant tres anys encara que reduïda a noranta dies, per dir que la terra donava voltes al voltant del sol.

Es veu que el jutge encara li queda la rancúnia aquesta, que per cert , fa només 50 anys que l' església va assumir que era la terra que donava voltes al sol i no al in-revés i que no era el centre de l'univers, va ser un manifest de l'església quasi sense donar-li importància per no fer rebombori de l'assumpte.

23 de gener 2008

Amor per a tota la vida? – capítol 2

La cara de la moneda.
Aquest relat me’l van encarregar. El que vé a continuació és el text que es podia llegir a la invitació de boda d’un familiar. Així es sentien ells.
Avís pels diabètics i reacis al dolç: conté unes dosis extremes de sucre... però m’encanta.

“Breu relat d’una ensopegada”

"Caminava desma sota la pluja, però no se’n adonava, la pluja també era dins seu.
El temps, poc a poc, havia esvaït els seus colors, abans lluents i variats. Sense saber molt be com, li havia transcorregut mitja vida. Sense saber molt be com, havia arribat a aquell moment de cruïlla.
………………………………………………
Caminava ràpid sota la pluja, sense fixar-se gaire en l’entorn. Sempre li havia agradat la pluja i somreia mentre s’anava mullant. Pensava en tot el que quedava per fer aquell dia. Tenia tantes coses a l’agenda!... Entre vivències, viatges i ocupacions diverses havia transcorregut mitja vida i només pensava en tots els projectes que encara tenia per davant… però quelcom li mancava, quelcom que la fes gaudir plenament de tot el seu món.
……………………………………………..
Ell sabia que volia donar un gir, tot i que no acabava de veure molt be cap a on.

Ella sabia que necessitava completar-se, tot i que no acabava de veure molt be com.
……………………………………………..
Ell va girar la cantonada.
Ella va girar la cantonada.
… Una ensopegada…
el desconcert…
la sorpresa…
la observació…
una profunda mirada…
un ampli i dolç somriure.
…………………………………………….
- Quí ets? – va preguntar ell
- Soc JO – va respondre ella
- Fa molt que t’esperava –va somriure ell
- SEMPRE t’he esperat – va xiuxiuejar ella
- I és a mi, a qui esperes? – es va sorprendre ell
- Ja creia que no existies! – va exclamar ella – Vols caminar amb mi? – va afegir amb suavitat.
- Junts, tu i jo? – va dir ell, mentre li oferia la seva mà
- Tan lluny i units com vulguis – va afirmar ella, mentre agafava la seva mà.

I va ser llavors, creuant els dits i ajustant el pas per caminar plegats, quan van adonar-se. El destí els va fer un regal. La vida els va donar una oportunitat, potser la definitiva…"

Encara em falta el tercer i darrer capítol d’aquest “Amor per tota la vida?”
Continuem pensant...

M'han passat un MEME

Què és un MEME? us preguntareu alguns...
No us preocupeu no és contagiós, però si és una cadena. En un post d'un altra bloc, et conviden a respondre unes preguntes o a presentar alguna foto d'algun tema..., i simplement tu publiques aquest i passes a altres blocs el MEME.
En aquest cas... hem sigut convidats per el bloc Fem un cafè? al que dono les gràcies, i és el següent:

“Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que t’agradaria dur i que no duus mai o gairebé mai. I tant…. heu de dir el perquè. Pasar-ho a 4 persones.”
Les coses que porto a la maleta... dons.... dir que per alguns viatges no fan falta maletes, jajaja, això son coses meves...., però per els que si fan falta dons... la veritat és que me'n vaig amb unes quantes coses i torno amb unes altres més. I que amb el pas del temps han anat canviat aquestes coses de la maleta cada vegada més colla per compartir-les, però el que porto des de sempre:
1) Molta curiositat.
M'encanta viatjar, es quelcom que m'agrada moltíssim, sempre me'n torno amb nous amics a la maleta del cor, més que veure llocs... m'agrada la gent, les seves maneres de veure i viure la vida, i obro les fronteres de l'amistat.
2) El que tampoc falta és el portàtil encara que no indispensable és que
forma part de mi... és com una extensió del braç ...(jajaja sempre tinc alguna excusa per portar-lo) i la càmera de fotos, per guardar aquells moments en imatges.
3) De tornada ...a la maleta .....porto pedres,
si si pedres!!, jajaja, del lloc on he anat... és com quedar-te un tros dels moments viscuts allà, a part que m'agraden molt les pedres.
4) El que m'agradaria portar...
si pogués ser que les pedres pesessin menys... la resta crec que està tot a dintre tot l'indispensable i bàsic per a mi amistat, amor, il·lusió i somnis.
Possiblement em salto la norma, però .... per altra banda, per això estan!!.... com que aquí son molts ... en lloc de passar-lo a altres blocs el passaré a altres blocaires, d'aquí mateix.
El passo a la Cecília, al Raül, a Mònica i a ;)Lapil, ja sabeu a ... viatjar!!

22 de gener 2008

Un efecte sorprenen

Si mires aquesta imatge des de la teva cadira assegut/da davant l'ordinador, la Sra. Còlera a l'esquerra i la Sra. Calma está a la dreta.

Ara, posa't de peu i allunyat de 3 a 4 metres de la pantalla i aquí ho tens. Elles han canviat de lloc?.

Aquesta il·lusió a sigut creada per Phillippe G. Schyns i Aude Oliva de la Universitat de Glasgow.

Suggereix que el que veiem no es sempre el que tenim davant...





Amor per tota la vida?

Recordo una parella molt propera que, al arribar divendres, ja esperaven amb esperança el dilluns següent, moment en que cadascú tornava a les seves ocupacions habituals i, per tant, moment en que les vides només coincidien unes poques hores al vespre, quan coincidien.
Sempre vaig pensar que era un senyal inequívoc de que no tenien ni idea de què fer l’un amb l’altre.
I en canvi, no se’ls acudia pensar en separar-se més que tres o quatre vegades a l’any... cosa que mai van arribar a fer.
El seu matrimoni va durar prop de 25 anys, fins que ella va morir.
En el moment del funeral, el fet d’arribar a la mort casada va causar que un desaprensiu parlés “d’amor per a tota la vida, fins a la mort” al referir-se a la relació de la parella.
A mi em va donar per riure, suposo que em compreneu després de l’introducció que us he fet. Els coneixia força be, a aquesta parella: parlo dels meus pares.

Aquesta és la creu de la moneda. Al capítol 2 us escriuré la cara.
Mentrestant, anem pensant.

18 de gener 2008

Treballar als 41

Dona, 41 anys, formació mitja, titulada en Màrqueting i Comunicació, parlant dos idiomes amb un nivell acceptable (quan els desrovelli tornaré a dominar-los).
Experiència al món laboral des del 1988 en tasques de màrqueting i comunicació i en tasques com a Secretària de Direcció. Amb un currículum força interessant.
Amb bona presència, empenta, versàtil, culta i adaptable.

BUSCA feina. Feina amb cara i ulls, feina estable, feina remunerada correctament (no pretenc fer-me milionària treballant per a tercers), feina –si és possible- motivadora.

A quantes entrevistes hauré acudit a la meva vida??? He perdut el compte.
Però us puc explicar el que podria ser el resum de les entrevistes als darrers 6 anys:

La llei prohibeix explícitament preguntar per la situació personal i familiar del candidat que opta al lloc de treball. SEMPRE m’han preguntat sobre el meu estat civil, nombre de fills. Evidentment, en quant dic aquesta dada anoten ràpidament al marge del C.V., imagino que pel cap de l’entrevistador passen escenes d’absentisme laboral degut a les angines, a les múltiples hores de visita a metges, entrevistes amb professors, etc... Si a més resulta que el teu estat civil reflexa que no tens parella en qui recolzar-te... l’anotació queda subratllada amb un cercle ben gruixut.

Homes que llegiu el bloc: alguna vegada us ha passat quelcom similar? En alguna entrevista us han posat peròs en funció de la vostre situació familiar? Em jugo el que voleu a que no.
Afegeixo: busqueu una sola baixa meva en els darrers cinc anys de la meva vida laboral. No la trobareu. I amb els nens, m'he espabilat per no faltar a la feina.

Continuem.
Els nens creixen... i la mare també... 41 estupendíssimes primaveres contemplo al mirall de casa meva (no necessito àvia, com podeu veure). Més estable que mai, madura, amb les idees clares i més temps per dedicar-me, amb ganes d’enfrontar la recta de la maduresa amb una feina que em permeti deixar patents les meves aptituds... Què passa ara? SOC MASSA GRAN !!!
Senyors i senyores: en un país on l’esperança de vida de les dones és de 78 anys... amb 41 anys soc gran per incorporar-me a determinades empreses.
Podria citar noms de directius i empreses de la meva especialitat on m’han dit literalment que el perfil que busquen és de nen/nena guapa tipus Kent i Barbie, recent o quasi recent sortidets de la facultat i amb moltes ganes de pujar a costa del que sigui, sense importar el veí.
La llei prohibeix a les empreses fer menció en les recerques de personal de l’edat que es necessita, exceptuant casos en que sigui necessària la força.

I acabem: al Baix Penedès, per exemple, a una gestoria, fent-te càrrec dels impostos, facturació i comptabilitat de les empreses clients, 40 hores setmanals.... Vinga, va: dieu ................
570 Euros al mes nets !!!
És el que marca el conveni, em diuen...
Quina poca vergonya!

17 de gener 2008

Reflexions en el...

Vas arribar massa aviat, dius. Uns altres van arribar massa tard....
Val més no queixar-se..... El present és l’única mesura justa de la felicitat.
Hi ha el que hi ha. I el que hi ha és molt.

Hi ha amics, sempre presents per fer una abraçada quan la necessito.
Hi ha moments, fantàstics moments on compartir una xerrada gratificant, uns somriures dolços, una rialla espontània.
Hi ha lectures que m’omplen d’interès i ocupen tot el meu temps i la meva ment.
Hi ha música i lletres que m’emocionen i que semblen expressament fetes per a mí.
Hi ha desconeguts, dels que no esperes res i que donen molt més del que puguis imaginar.
Hi ha paper i ploma, per poder plasmar sentiments, tots els sentiments: dolços, agres, tristes, esbojarrats.
Hi ha el mar, company inseparable, que sempre expressa el meu estat d'ànim, on sempre em perdo quan estic pensativa, melancòlica, dolça o trista.
Hi ha records que van sumant-se en el meu disc dur particular, que son inesborrables, que ja m’han marcat i han variat, ni que sigui discretament, el rumb de la vida.
I sobretot, hi ha els meus quatre motors, cadascú al seu estil, que em fan aixecar-me cantant al matí.

I tot això està al present, al moment que estic visquent.

Adéu passat.... ja et veure, futur.

Soc aquí i ara

El carro de la compra és una altra cosa



Al blog d'Enrique Dans he trobat un interessant article sobre el nostre futur pròxim en el respecta a les compres al super, algunes ja s'estan fent realitat en aquests moments, els "carritos" amb pantalla, però anirà molt més enllà... El vídeo m'ha sorprès no en la pantalla i passar per caixa sense tenir que treure la compra, posar-la a la cinta i tornar-la a posar al carro... sinó en altres temes mireu-lo es del tot interessant. (On posa 13 minuts de vídeo.. cliqueu i escolliu ADSL)

Les coses que fallen, que encara te ratolí al portàtil, no fa servir pantalla tàctil, o que ha de passar la targeta i no l'empremta digital o el iris per el reconeixement de la persona, o d'altres possibles formes. Que s'ha de parar i pagar amb targeta de crèdit davant les caixes i no que passi directament al compte del banc o a la targeta de crèdit... o que la compra si ja sabem el que ens falta a la nevera o millor dit la nevera ho sap i li envia a l'ordinador o a una targeta personal, i no ens ho tenen preparat, això deu ser perque et segueixis passejant per les ofertes dels passillos amb ofertes.

Però.... emprovar-se un vestit sense tenir que emprovar-se'l o una barra de llavis sense provar el color a la pell, ... no se si en els perfums pots arribar a saber quin es el que millor va amb la teva pell, que et poses totes les colònies i desprès d'una estona no saps quina era aquella que t'ha agradat... en fi, ho sabran tot de nosaltres. Encara que... ja ho saben... si tenim una targeta per el supermercat d'aquelles de punts, ja saben que comprem habitualment, les marques que fem servir, la regularitat amb la que anem a comprar, tot això ja ho saben en aquests moments...



15 de gener 2008

Carta Militar

Una carta enviada al Ministre de Defensa francès fa alguns anys i publicada en "El Periódico".

"Estimat Senyor. Ministre de Defensa Nacional,

Permeti'm presentar-li respectuosament el cas següent, referent a la meva situació personal, a fi de sol·licitar la meva baixa immediata del servei militar.

Tinc 24 anys i estic casat amb una vídua de 42, la qual té una filla de 25 anys, que ara també s'ha convertit en la meva filla.

El meu pare s'ha casat amb aquesta última. En l'actualitat, el meu pare s'ha convertit doncs en el meu gendre, ja que s'ha casat amb la meva filla.

Per tant la meva filla, és ara també la meva nora, i s'ha convertit en la meva mare ja que és l'esposa del meu pare.

La meva dona i jo hem tingut un fill el gener. Aquest nen s'ha convertit en el germà de la dona del meu pare, la qual cosa equival a ser el cunyat del meu pare.

Com a conseqüència el meu fill és ara el meu tiet, ja que és germà de la meva mare.

Ara bé, com hem dit ja sabem que el meu fill també és el meu tiet.

La dona del meu pare per Nadal, ha tingut un nen, que és alhora el meu germà, ja que és fill del meu pare, i al mateix temps el meu nét, ja que és fill de la filla de la meva dona.

Com a resultat sóc ara el germà del meu nét, i com ja sabem que el marit de la mare d'una persona és el pare d'aquesta persona, resulta que sóc pare de la meva dona i germà del meu fill.

Per tant sóc el meu propi avi.

Per aquest motiu Senyor Ministre, li prego em concedeixi el dret a tornar a la meva llar, ja que la llei prohibeix terminantment que el pare, el fill i el nét, siguin cridats a files.

Confiant en la seva compressió li envio una salutació molt cordial"

---------------------------------------------------------------------------------------------------

L'article explica al final que aquesta persona va ser eximida del servei militar obligatori, amb la següent menció al seu expedient:

"Estat psíquic inestable i preocupant, amb transtornos mentals agreujats per un clima familiar pertorbador"


11 de gener 2008

Com anem de geografia?

The Traveler IQ Challenge

Vaig trobar aquest joc a Chicageek, i em va enganxar aquell mateix dia.



10 de gener 2008

Test del Psicòpata

Llegeix aquesta pregunta, intenta trobar la resposta, i desprès mira el resultat als comentaris. No és una pregunta trampa. Cap de les frases tenen doble sentit:


“Una dona, mentre assistia al funeral de la seva mare, va veure a un home que no coneixia. Va pensar que aquell era l'home de la seva vida, tant que es va enamorar d'ell en aquell moment, però no li va demanar ni el nom ni el telèfon i ja no el va poder veure de nou. Uns dies més tard, aquesta dona va matar a la seva germana."

PREGUNTA: ¿ por què la va matar?

(Pensa una mica abans de respondre. La Solució és als comentaris)....................


(Pensa una mica més no hi ha truc)




Els 80 funcionen

EL 21 de juliol de l'any passat vaig escriure un post que feia referència a la velocitat de circular per les carreteres, autopistes i autovies a uns 20 km a la rodona de Barcelona a 80km/hora, estava en desacord i em vaig unir a la campanya del RACC que també veia molts problemes alhora d'aplicar aquesta nova mesura de seguretat.

Des del 3 de gener que vaig circulant a 80/km hora, he anat molts dies des de llavors i quedo parada, FUNCIONA! NO HI HA EMBUSSOS! la veritat que els primers dies pensava que encara no hi havia escola i per això tampoc cues, però aquests dies d'aquesta setmana, plogui o faci sol, he anat a vuitanta tota l'estona i sense parar...

Qui va inventar aquesta mesura de seguretat, es mereix un monument a la plaça Catalunya, o a la Rambla Canaletes... Des d'aquí i amb el meu optimisme que creu que això seguirà igual, dono la meva enhorabona per la iniciativa.

;)Lapil quan tornis, no t'ho podràs creure!!!!

Ara falta arreglar el tema dels trens!!

Una agraïda conductora.


07 de gener 2008

VIU ELS TEUS SOMNIIS

Des de el blog del Caparazón de la meva amiga Dreig on he trobat aquest vídeo tant genial... amb un missatge "El mundo está en manos de aquellos que tienen el coraje de soñar, y correr el riesgo de vivir sus sueños".






05 de gener 2008

TRADICIONS: CAP D'ANY ARREU DEL MóN

Aquest post el tenia preparat per el dia 31 però... assumptes pendents no m'han deixat dedicar-me. Be... fora d'excuses, vaig buscar per a vosaltres per que el proper any intenteu fer-lo tot de cop, ara serà perque us aneu entrenant pel 2009, ja que necessita un gran esforç fer-ho tot de cop, jo he fet la prova.


TOTES AQUESTES TRADICIONS SON PER A DONAR BONA SORT i FELICITAT A L'ENTRADA D'UN ANY NOU.

Gran part del món utilitza el calendari gregorià i com a dia l' 1 de gener... però en altres països el any nou comença el 21 de març, altres el 24 de juny.. altres al novembre, en fi ... els que em coneixeu sabeu que jo com que m'apuntaria a totes les celebracions!, però com que em deixen triar solament una data... dons... agafaré el que em pertoca.

Avui he rebut un e-mail d'un molt bon amic, i m'ha dit que demani 12 desitjos... cosa que m'ha agradat força... I m'ha donar per cercar les càbales per donar sort a l'any següent, se que totes no les podrem fer sense prendre mal, però be ... al menys algunes... ja que totes fan referència a la sort del l'any nou i a una gran felicitat a la nova vida que comença de nou, he intentat fer la prova ...totes de cop i el resultat era aquest

Ja sabeu lo de la roba interior vermella, també està el posar-se-la al revés, en altres llocs és groga, però d'aquest color es una mica difícil trobar-se i pitjor si te l'han de regalar , havia preparat una estesa de espelmes de tots els colors, ja que cada color aporta una sort diferent, havia de tenir monedes dintre d'una sabata, menjar peix amb escames, col·locat també l'anell dintre de la copa de cava, preparades també les maletes a la porta de casa, havia fet el ninot de roba vella, recomanat, amb la llista de coses dolentes que no vols pel proper any per cremar-lo a mitjanit i per suposat tenia preparats els 12 grams de raïm, però com que en altres llocs tenien que ser 6 verds i sis morats, ho he seguit també. I també havia preparat la cullerada de llenties per els primers minuts de l'any. Preparades les espigues de blat per repartir desprès... ensucrades les mans per desprès rentar-se les amb cava......

Toooot preparat!!!!...

El més difícil era durant el toc de campanes fer el següent, i gràcies que moltes de les coses s'havien de fer en els primers minuts de l'any i no durant, però com?.

Mentre et menges el raïm, puja escales amunt i avall el més ràpid possible amb l'agravant que havia afegit altra càbala d'altre lloc que s'havia de saltar amb el peu dret tota l'estona, o sigui que a peu coix saltant amunt i avall l'escala, i també he afegit un altra que era estar parat en cada toc de campana, tot això m'havia posat les monedes a la sabata dreta, menjant raïm i amb la boca plena i amb les mans plenes de sucre , i seguint tradició d'un altra país també havies de cridar al vent "Vaig a ser feliç l'any vinent!". Tot això sí porta sort i no t'has trencat una cama, un braç o no t'has ennuegat és ja... per si sòl un gran "logro". Per el que recomano no veure gaire en el sopar, per tenir coordinació per realitzar totes aquestes tasques alhora es necessita molta concentració a part d'una gran habilitat.

I si et queden forces per desprès, dons et menges la cullerada de llenties, et rentes les mans que tenies ensucrades amb cava, cremes el ninot de roba, reparteixes les espigues de blat, et canvies la roba interior al dret, mires que la primera persona que vegis al carrer sigui el més jove possible per que portà gran felicitat.


Espero que aquest any entrant us provi!!!

TOP CATALÀ

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis